Sabies que visc en una mena de pel·lícula? Sóc molt, molt teatrera. M'encanta fer epressions amb les cares i respresentar diferents personatges. Quan pujo en un escenari em creixo, em faig molt gran i sóc feliç. A algú més li passa o sóc la única que creu que l'escenari és el seu lloc ideal? És curiós perquè, com a vegades em sento molt insegura a l'hora de fer un examen al cole o al moment de sortir a fer unes proves de patinatge, un concert de piano, etc; amb el teatre no em passa. Pujo a l'escenari i és com si el cor m'impulsés a posar-me al centre a parlar sola i fer coses que, jo com a Anna, no faria. És una sensació meravellosa!
En aquestes imatges d'aquí sota, vaig vestida d'anguila. Són de l'obra d'aquest any. Vam representar "La Sireneta" i va ser una experiència genial, ja que feia de dolenta i això smeple "mola" més... ;)
La veritat és que no fa tant que faig teatre, ara deu fer uns cinc anyets, però creieu-me si us dic que és una de les coses que em fa més feliç en aquest món. Sempre he dit que quan jo sigui gran, abans de morir vull haver sortit en una pel·lícula. Es podria dir que és el meu somni des de ben petita... I estic seguríssima que un dia el podré complir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada